Pessigolleig a l’estomac,
aquesta va ser la meva primera sensació al veure l’escola bressol. Mai havia fet
pràctiques en una d’elles i aquesta, assegurava ser una gran experiència.
El primer que vaig
fer va ser observar l’entorn, el context d’aprenentatge i convivència on estaria
durant aquesta primera estada. L’escola bressol es troba a Sant Martí
(Barcelona), els carrers i les cases que l’envolten són antics i per tant,
aquesta destaca com a nova instal·lació. Mares que deixaven els cotxes mal
aparcats, pares amb els seus fills amb bicicleta i avis que s’afanyaven a portar
els infants a l’escola va contribuir a que aquell pessigolleig fos més gran i comencessin
a aparèixer les primeres pors.
El Petit Princep hem
transmet un entorn i un clima de confiança on me sentit ben acollida per tot l’equip
educatiu i en conseqüència, aquest context a favorit i ha fet créixer les meves
expectatives d’aprenentatge. Com he esmentat
anteriorment, aquesta escola bressol es una nova instal·lació la qual va obrir
portes a l'octubre. La meva impressió al llarg d'aquesta setmana ha estat que
la feina feta ha estat increïble i que s’han centrat en crear un
espai acollidor tant per famílies com per infants donant una gran importància
al vincle afectiu.
La classe del peixos,
la de lactants, té un entorn educatiu ric i estimulant on cada dia hi ha una
rutina i els infants comparteixen vivències mitjançant el joc, les experiències
i el descobriment amb els seus companys i les educadores.
La millor d'aquestes primeres impressions ha
estat veure que en aquesta etapa de l’educació infantil existeix una relació molt més estreta amb els infants de lo que en cap altre edat es pot tenir. A més, per
mi és tot un repte aprendre a tractar amb
un infant que es comunica mitjançant
altres maneres d’expressió tenint present que les nostres mans contenen molta informació per ells.
Un altre impressió, aquest cop
negativa, ha estat la vivència de veure dos pràctiques educatives diferents a
la mateixa aula. Per part de la mestra, la seva manera de fer és pacient i
afectuosa, mentre que l’educadora de suport, des de la meva perspectiva té un tarannà
molt rígid que no acabo de compartir.
Passada la primera setmana, segueixo
amb aquest pessigolleig a l’estomac, però crec que això és essencial i que no s’ha
de perdre mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada