diumenge, 13 de maig del 2012

Manera de fer. Col•legi d’Educació Infantil i Primària Rius i Taulet.



1.      Impressió personal de com és l’escola.
L’escola Rius i Taulet, es troba al districte de Gràcia, on està envoltada per moltes escoles públiques, municipals i concertades. Aquest fet, va ocasionar que hi hagués un degoteig constant de l’alumnat i fos etiquetada com a escola d’immigrants.
Des de la meva perspectiva, es una escola que els interessa l’evolució per assolir un nivell de manera que de cara al barri es visqui com una escola de qualitat. El agents educatius es troben jeràrquicament organitzats dins la pròpia metodologia on es treballa el feedback i es dóna molta importància a la tasca però no al procés d’aprenentatge global . 

2.      Definició conjunta en petit grup.
L’escola Rius i Taulet metodològicament té l’ interès focalitzat en que tots els infants arribin a uns mínims de nivell, d’aquesta manera l’escola serà viscuda com una escola de qualitat garantint uns mínims educatius. Tanmateix, s’està fent un gran esforç aquest any amb l’obertura d’una segona línia a P-3, la qual permetrà acollir a més infants  a les aules sota aquests mateixos criteris i alhora, es diversificarà la població de les aules.

3.      Definició personal després de la posada en comú.
Un cop en petit grup hem exposat els nostres punts de vista, la meva definició personal després de la posada en comú quedaria de la següent manera:
L’escola Rius i Taulet està situada al districte de Gràcia on es troba envoltada per moltes escoles públiques, municipals i concertades. Aquest fet, va ocasionar que hi hagués un degoteig constant de l’alumnat i fos etiquetada com a escola d’immigrants.
L’escola vol que aquesta sigui viscuda pel barri com una escola de qualitat i per aconseguir-ho, metodològicament s’han basat en l’ interès de l’evolució per assolir un nivell, creant així aquesta formalització.  A més, per obrir-se trobem que aquest curs  hi ha dos línies d’educació infantil a P-3. A Rius i Taulet han fet una aposta per la institució. Així, doncs, és una escola que està lluitant pels seus valors. Uns valors per arribar a la convivència.


4.      Quines són les competències que això m’ha aportat?
Parlar de com crec que és aquesta escola m’ha aportat poder aprofundir en la realitat escolar d’aquest centre. La qual, correspondria a la competència número 1. Aprofundir en el coneixement de la realitat escolar a partir de l’anàlisi del medi multicultural, sociocultural, econòmic i lingüístic on es troba l’escola. He hagut d’observar i mirar la realitat en què es troba aquesta escola,  no jutjar-la ( si m’agrada o no) sinó per comprendre tan profundament com sigui possible la seva manera de fer i treure’n així unes conclusions positives tot valorant els valors pels quals està lluitant Rius i Taulet.
Aquesta observació ha estat una observació participativa, en la qual la comprensió, la construcció de coneixement, té lloc a partir de la progressiva implicació en les tasques que tenen a veure amb la dinàmica del centre escolar.

Tanmateix, la competència nº 3. Integrar-se en l’equip docent de l’escola, compartir experiències, comunicar-se i coordinar-se amb d’altres. També formaria part del que he après, atès que, per arribar a aquestes conclusions, considero molt enriquidora la reflexió conjunta que he pogut fer amb les mestres de l’escola sobre la situació tan angoixant i pressionada en la que es troben actualment (acumulació de projectes a complir en un any, complir amb la programació establerta, fer programacions on s’ha de omplir un full per cada sessió feta i no poder dedicar aquest temps a coses més prioritàries, desinterès per part de serveis externs de la realitat del dia a dia a l’aula i a l’escola..).  A més, m’ha ajudat molt l’ intercanvi d’informació , experiències i reflexions entre les estudiants que fem pràctiques en aquesta escola i les altres estudiants que ens veiem en el marc de les tutories a la facultat.

Per últim, l’aplicació de coneixement, és a dir, la competència nº 4. Relacionar i utilitzar els coneixements teòrics i pràctics adquirits a la Facultat de Formació del Professorat adaptant-los a l’escola i a la diversitat de l’aula. També a format part del meu aprenentatge en aquesta entrada on he pogut reflexionar sobre la pròpia dinàmica de l’escola ja que en un principi hem pensava que era una escola basada en la productivitat on l’alumne era executor de la feina encomanada per la mestra. Ara he pogut comprendre que no és així, he reflexionat sobre la situació i el context en el que es troba l’escola i veure que s’interessen per lluitar per uns valors i per que l’escola esdevingui davant el barri com una escola de qualitat han de fer veure aquesta formalització.







diumenge, 25 de març del 2012

Viure l’escola, descobrint l’espai.


La classe del peixos ofereix a l’ infant un espai polivalent, segur i proper que satisfà les diferents necessitats bàsiques de cada nen i nena.

L’espai és ampli i trobem que està subdividit en diferents ambients i racons. Per a les activitats de representació, expressió i creació trobem el racó del mirall per al reconeixement i l’expressió corporal el qual disposa d’una barra amb diferents sonalls par manipular, de diferents formes, mida i textura; i alhora poden produir sorolls o moviment. Aquest racó és utilitzat lliurement per un infant que està començant a caminar i la mestra s’encarrega de posar-hi ha estones a una altre nena que encara no es sosté de peu però que té la força per fer-ho, amb la finalitat de que aquesta pugui exercitar la seva motricitat i pugui experimentar diferents sensacions amb el mirall i els sonalls. En aquest últim cas, la mestra està a estones amb la nena vetllant perquè aconsegueixi potenciar la seva autonomia motriu.


També, hi ha un ambient de trobada on es troba un matalàs amb coixinets. Aquí si porten a terme rutines com fer el Bon dia!, mirar els àlbums de fotografies, explicar contes o cantar les diferents cançons del cançoner. Tot i així, encara que en aquest lloc si expliquin contes en un racó de l’aula trobem uns petits prestatges on hi ha diferents contes a l’abast dels infants i ells mateixos són el que agafen els contes i els miren o els hi porten a un adult perquè els hi expliqui. En referència a aquest ambient de trobada la mestra mitjançant la rutina quotidiana dia rere dia a donat una funcionalitat en aquest lloc. Una situació exemplificadora que hem va deixar boca oberta el primer dia va ser l’hora de fer el Bon dia!. La mestra agafa una caixa on hi surt un sol dibuixat i només dient: “Mireu qui a vingut!! Veniu veniu al matalàs!” tots els infants acudeixen al matalàs ells sols sense haver d’insistir perquè vinguin, seuen i es mostren interessats en allò que s’està fent durant aquella estona.

Per a les activitats de manipulació, exploració i experimentació hi ha una prestatgeria gran amb diferents recursos i calaixos. Els elements que es troben a l’abast dels infants són els que es troben als calaixos de baix on hi ha diferents ampolles d’experimentació, pilotes (de diferents textures, pes i color),  teles i elements de disfresses i peluixos. Al primer prestatge on també hi ha peluixos també es troba a l’abast del infants. Totes aquestes activitats es realitzen a la zona de joc, un espai ampli i polivalent.

Altres materials i recursos d’experimentació com la panera dels tresors, el joc heurístic, la safata d’instruments i les safates d’experimentació no es troben a l’abast dels infants però un parell de cops a la setmana s’utilitzen i es crea un ambient dirigit a un d’aquests aspectes.


El joc heurístic s’ha introduït fa poc temps però és un ambient que funciona bé sense que la mestra estigui allà tota l’estona. Per tant, la mestra a donat una funcionalitat a aquest ambient oferint una situació d’aprenentatge molt rica trobant-s’hi ella o no, on els nens per si sols experimenten, descobreixen i es relacionen.


Per últim, trobem la SUM (sala d’usos múltiples), és un ha un gran espai central, distribuïdor de totes les aules. En les hores d’entrada i sortida fa funcions de distribuïdor i després es converteix en zona de propostes de joc per racons o per fer psicomotricitat, com es en el cas concret de la classe dels peixos i permet que els més petits tinguin experiències motrius diferents pel que fa al grau de dificultat: desnivells per pujar o grimpar, passos estrets per on gatejar o barres adossades a la paret per facilitar la incorporació dels més petits.

A l’hora de fer psicomotricitat a la SUM, l’activitat funciona bé si la mestra hi es present gairebé tota l’estona, atès que, va ajustant la seva actuació i ajuda per donar respostes i estar propera a les demandes de l’ infant i alhora, perquè els infants vagin exercitant tot tipus de postures sempre potenciant l’autonomia d’aquests.



Per altre banda, la zona de joc val a dir que es transforma en menjador i zona d’activitats plàstiques (un cop per setmana). Tanmateix, hi ha també la zona d’aigües on la pica es un dels llocs que desperta més interès en els infants i sempre s’hi dirigeixen per posar-hi coses a dins. Des de la meva perspectiva, és un espai molt ric on trobo a faltar funcions de zona educativa, amb l’ús de l’aigua com a element pedagògic.
Tanmateix, trobem també la zona de descans, un lloc on fer una aturada enmig de la jornada. Quan la majoria d’infants descansen, al migdia, l’escola s’enfosqueix i també s’atura.

L’ambientació de l’aula consta de diferents fotografies acords amb l’estació de l’any com també d’elements que han creat els propis infants com per exemple en el cas de la primavera que han realitzat l’enganxar cartolines en aironfix per posteriorment, la mestra transformar-ho en papallones. Val a dir que tant l’ambientació com la quantitat de material és la justa i necessària creant un ambient agradable i acollidor.

Per acabar, després de la meva reflexió mitjançant la meva experiència a l’escola bressol crec que les competències que estic treballant fins ara amb la meva estada al Petit Princep són:

1. Aprofundir en el coneixement de la realitat escolar a partir de l’anàlisi del medi sociocultural, econòmic i lingüístic on es troba l’escola.

3. Integrar-se en l’equip docent de l’escola, compartir experiències, comunicar-se i coordinar-se amb d’altres.

4. Relacionar i utilitzar els coneixements teòrics i pràctics adquirits a la Facultat de Formació del Professorat adaptant-los a l’escola i a la diversitat de l’aula.

5. Mostra una actitud responsable i participativa a l’escola de pràctiques i a l’aula.



dijous, 8 de març del 2012

Primeres impressions: Coneixent la EBM Petit Princep!


Pessigolleig a l’estomac, aquesta va ser la meva primera sensació al veure l’escola bressol. Mai havia fet pràctiques en una d’elles i aquesta, assegurava ser una gran experiència.

El primer que vaig fer va ser observar l’entorn, el context d’aprenentatge i convivència on estaria durant aquesta primera estada. L’escola bressol es troba a Sant Martí (Barcelona), els carrers i les cases que l’envolten són antics i per tant, aquesta destaca com a nova instal·lació. Mares que deixaven els cotxes mal aparcats, pares amb els seus fills amb bicicleta i avis que s’afanyaven a portar els infants a l’escola va contribuir a que aquell pessigolleig fos més gran i comencessin a aparèixer les primeres pors.  

El Petit Princep hem transmet un entorn i un clima de confiança on me sentit ben acollida per tot l’equip educatiu i en conseqüència, aquest context a favorit i ha fet créixer les meves expectatives d’aprenentatge. Com he esmentat anteriorment, aquesta escola bressol es una nova instal·lació la qual va obrir portes a l'octubre. La meva impressió al llarg d'aquesta setmana ha estat que la feina feta ha estat increïble i que s’han centrat en crear un espai acollidor tant per famílies com per infants donant una gran importància al vincle afectiu.

La classe del peixos, la de lactants, té un entorn educatiu ric i estimulant on cada dia hi ha una rutina i els infants comparteixen vivències mitjançant el joc, les experiències i el descobriment amb els seus companys i les educadores.


La millor d'aquestes primeres impressions ha estat veure que en aquesta etapa de l’educació infantil existeix una relació molt més estreta amb els infants de lo que en cap altre edat es pot tenir. A més, per mi és tot un repte aprendre a tractar amb un infant  que es comunica mitjançant altres maneres d’expressió tenint present que les nostres mans contenen molta informació per ells.

Un altre impressió, aquest cop negativa, ha estat la vivència de veure dos pràctiques educatives diferents a la mateixa aula. Per part de la mestra, la seva manera de fer és pacient i afectuosa, mentre que l’educadora de suport, des de la meva perspectiva té un tarannà molt rígid que no acabo de compartir.

Passada la primera setmana, segueixo amb aquest pessigolleig a l’estomac, però crec que això és essencial i que no s’ha de perdre mai.